- Els nomenaments hauran de ser ratificats pel Parlament, en el ple del proper mes gener
- Un cop obtingut el vist-i-plau de la Cambra, el cap del Govern, després d’escoltar l’opinió dels membres del plenari del Consell, en nomenarà el president
- El Consell, un organisme pioner al sud d’Europa, organitzarà la política de suport a la creació artística i suposa la incorporació dels sectors de la creació a les plataformes d’accés i participació en la cultura
El president de la Generalitat, José Montilla, ha traslladat al Parlament la proposta dels onze membres que hauran d’integrar el Plenari del nou Consell Nacional de la Cultura i de les Arts de Catalunya. Es tracta de professionals vinculats a diferents àmbits del món cultura, de solvència contrastada i amb una dilatada experiència en la gestió. El nomenaments hauran de ser ratificats en el Ple del Parlament del final de gener de 2009. Un cop aprovada la llista, correspondrà al cap del Govern nomenar-ne el president, tal com fixa la Llei, després d’escoltar l’opinió dels membres del Consell.
Les persones proposades per formar part del Plenari són les següents: filòsof i crític d’art Xavier Antich, l’arquitecte i activista del disseny Juli Capella, l’escriptor i crític Jordi Coca, d’humanista i traductor Manel Forcano, la galerista Chantal Grande, l’advocat Francesc Guardans i Cambó, l’actriu i directora Sílvia Munt, la gestora cultural i d’art emergent Marta Oliveras i Tortosa, la crítica d’art Pilar Parcerisas, la realitzadora Rosa Vergési l’intel·lectual Xavier Bru de Sala. (Veure currículums a l’annex).
Un organisme pioner al sud d’Europa
El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts de Catalunya es crea com un ens de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia, que té per objecte assessorar el Govern en el conjunt de la política cultural i organitzar la política de suport i de promoció de la creació artística.
El Consell organitzarà la política de suport i promoció de la creació artística i cultural, col·laborarà en l’ordenament de la política cultural pel que fa a la creació artística i vetllarà pel desenvolupament de l’activitat cultural. El Consell ha d’integrar la cultura, la ciència, la tecnologia i les humanitats des d’una perspectiva de transversalitat, interdisciplinarietat i diversitat.
En l’exposició de motius, la Llei diu que es pretén replantejar el model de gestió cultural i de suport i foment a la creació artística vigents i adequar-lo a les exigències i als nous reptes que es plantegen, així com mantenir la política de foment i expansió de la cultura i de les arts al marge de les conjuntures polítiques. També es vol que la societat participi en les decisions que hi incideixen a partir del model que representen els consells de les arts o els arts councils.
Funcions
Entre les principals funcions del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts es troben:
- Decidir sobre el suport a creadors i a entitats respecte a la promoció, el foment, la difusió i la projecció de la creació artística, d’acord amb el contracte programa del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts i el Programa marc de cultura del Govern
- Elaborar l’informe anual sobre l’estat de la cultura i de les arts a Catalunya
- Concedir els premis nacionals de Cultura de la Generalitat
- Afavorir el diàleg entre el món de la creació i la Generalitat
- Informar el Govern i el Parlament sobre l’estat de l’educació en la cultura i, especialment, de l’ensenyament de les professions vinculades a la cultura
- Emetre informes preceptius sobre el nomenament dels responsables dels equipaments culturals dedicats específicament a la creació artística que correspongui al Govern
- Fomentar la col·laboració i les actuacions conjuntes en l’àmbit cultural amb institucions i entitats dels diferents territoris de parla i de cultura catalanes
Composició i òrgans de Govern
Els òrgans de govern del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts són el plenari, la presidència, les vicepresidències primera i segona, la direcció i la comissió d’ajuts. El plenari és l’òrgan superior i està integrat per 11 membres nomenats pel Parlament entre persones amb experiència i prestigi reconegut en l’àmbit cultural i artístic.
El mandat dels membres és de cinc anys i podran ser reelegits per un segon mandat de cinc anys més com a màxim.
El president o presidenta del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts ho serà també del plenari. Serà nomenat pel president de la Generalitat, un cop escoltat el plenari, d’entre els membres d’aquest òrgan. Comptarà amb la col·laboració de dues vicepresidències escollides pel plenari entre els seus membres. Tant la presidència com les vicepresidències tindran dedicació exclusiva, mentre que la resta de membres tindran dedicació a temps parcial.
La condició de membre del Consell és incompatible amb les de: membre del Parlament o del Govern, càrrec d’elecció o de designació polítiques, desenvolupament d’activitats a les administracions públiques, i l’exercici de funcions de direcció o executives en partits polítics o en organitzacions sindicals o empresarials.
Currículums dels membres proposats pel president:
Xavier Antich Valero (La Seu d’Urgell, 1962). Doctor en Filosofia, professor d’Estètica de la Universitat de Girona (UdG), director del Màster en Comunicació i Crítica d’Art de la UdG i coordinador del Taller de Crítica d’Art del MACBA. Ha escrit diversos llibres i ha guanyat el premi d’assaig Joan Fuster i el Premi Espais a la Creació i la Crítica d’Art d’àmbit Internacional. Col·laborador en diversos mitjans de comunicació.
Juli Capella Samper (Barcelona, 1960). Arquitecte i activista del disseny. Va ser director fundador de les revistes De Diseño i ARDI. Director de la secció de disseny de la revista Domus. Autor de nombrosos llibres de disseny i arquitectura. Generador d’esdeveniments com les Primaveres del Disseny i creador de bona part de la col·lecció de disseny industrial del Museu de les Arts Decoratives. Va ser president del FAD i l’impulsor de l’Any del Disseny.
Jordi Coca Villalonga (Barcelona, 1947). Novel·lista i dramaturg. Guanyador del premi Josep Pla amb La japonesa (1992), el premi Sant Jordi amb Lena (1999) i el Joanot Martorell amb Cara d’àngel (2003). Ha publicat dues obres de teatre que han estat representades, Platja Negra (1999) i Antígona (2002). Col·laborador de premsa i televisió.
Manel Forcano Aparicio (Barcelona, 1968). Doctor en Filologia Semítica, ha estudiat i viscut a Israel, Síria i Egipte. Ha treballat com a professor d’Hebreu i d’Arameu a la Universitat de Barcelona (1996-2004). Autor de traduccions d’obres literàries de l’hebreu, de l’àrab, del francès i de l’anglès. Ha publicat alguns llibres de poemes propis, entre els quals destaca Com un persa (Premi Internacional Tívoli 2002),i El tren de Bagdad(Premi Carles Riba 2003). Treballa com a documentalista i dramaturg a la Fundació Centre Internacional de Música Antiga Jordi Savall.
Chantal Grande i Paumier. Pionera del galerisme fotogràfic de prestigi internacional. Regent la galeria Fòrum a Tarragona des de fa un quart de segle. Directora del Tinglado número 2 del Port de Tarragona. Col·leccionista i comissària d’exposicions de gran prestigi, en fires i certàmens com ARCO, i en espais com el Círculo de Bellas Artes de Madrid i el Grand Palais de París.
Francesc Guardans i Cambó (Barcelona, 1952). Llicenciat en Dret per la Universitat Complutense de Madrid, ha fet cursos de postgrau en Econòmiques a la Universitat de Columbia de Nova York. És vicepresident executiu de l’Institut Cambó de Barcelona, editor de la Col·lecció Bernat Metge, assessor de Libros de Vanguardia i conseller de Proxima Alfa. Va ser vicepresident segon del The Chase Manhattan Bank (1981-1985) i conseller delegat del Grupo Anaya (1992-1996).
Sílvia Munt i Quevedo (Barcelona, 1957). Actriu, directora, creadora i emprenedora. Membre de l’Acadèmia de Cinema Europeu i de l’Acadèmia de les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya. Va estudiar Psicologia i Dansa. Titulada en Ballet Clàssic per la Royal Ballet de Londres. Va fundar el Ballet Contemporani de Barcelona. Ha participat en nombroses pel·lícules i obres de teatre com a actriu. Ha dirigit sis pel·lícules i curts.
Marta Oliveres i Tortosa (1960). Emprenedora de les arts escèniques no convencionals que col·labora amb Carles Santos, Marcel·lí Antúnez, Xavi Bobés, entre d’altres artistes. Impulsora de El Vivero, una plataforma de gestió d’artistes de diferents disciplines i llenguatges. Editora de la revista ARTRIBUTOS, dedicada a la difusió de les arts escèniques no convencionals. Membre del Network Informal European Theater Meetingdes del 1992.
Pilar Parcerisas i Colomer (Manresa, 1957).Crítica d’art i curadora d’exposicions independent. Doctora en Història de l’Art i Llicenciada en Ciències de la Informació per la UAB. Fundadora del diari Regió 7. Ha comissariat nombroses exposicions, entre elles Idees i Actituds. Entorn de l’art conceptual a Catalunya, 1964-1980…” (1992), Joseph Beuys. Manresa Hbf (1994), Agnus Dei. L’art romànic i els artistes del segle XX(1996), Dalí. Afinitats Electives (2004), Man Ray, llums i somnis i Accionisme vienès (2008). Ha publicat Equipatge de mà (1997), una selecció dels seus articles a Art & Co. La màquina de l’art (2003) i Barcelona Artz-Zona (2008), i el llibre Conceptualismo(s). Poético, políticos y periféricos. En torno al arte conceptual en España, 1964-1980 (2007). És crítica d’art del diari Avui. Ha escrit els guions de les pel·lículesEntreacte (1988), L’última frontera (1992) i Babaouo (1997). Presidenta de l’ Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA) i membre de l’Associació Internacional de Crítcs d’Art (AICA).
Rosa Vergés i Coma. (Barcelona, 1955). Realitzadora cinematogràfica. Llicenciada en Història de l’Art per les universitats de Barcelona i La Sorbona, a principi dels anys setanta va iniciar una prolífica activitat publicitària i com a guionista, participant en pel·lícules com Un parell d’ous (1984), de Francesc Bellmunt. El 1989 va dirigir el llargmetratge Boom Boom, premi de Cinematografia de la Generalitat. El 1994 va dirigir Souvenir, i el 1997 va estrenar a TV3 el musical Tic Tac. El 2002 va realitzar la minisèrie televisiva Maresme i el llargmetratge Iris (2004). També ha fet incursions en el món del teatre dirigint obres com Fes córrer la veu! (1999). Va ser la responsable de l’escenografia de l’arribada de la flama olímpica del Jocs de Barcelona 92 a Empúries. El 1998 va rebre el premi Ciutat de Barcelona d’Audiovisuals.
Xavier Bru de Sala i Castells (Barcelona, 1952). Llicenciat en Filologia Catalana, es membre del PEN Club Català i de l’ALEC. Col·labora habitualment amb La Vanguardia, Ràdio 4 i Catalunya Ràdio. Ha desenvolupat una intensa activitat com a polemista amb articles a la premsa diària. Ha publicat l’assaig El descrèdit de la realitat (1999) i Fot-li, que som catalans! (2005), juntament amb Julià de Jòdar i Miquel de Palol. L’any 2006 l’experiència es repetia amb Fot-li més que encara som catalans. Ha estat autor de nombroses adaptacions teatrals i la seva producció literària ha rebut nombrosos premis, entres els quals hi figuren el Carles Riba, el Ciutat de Barcelona de poesia, el premi Josep Maria de Sagarra i l’Ausiàs March de poesia.
